En aquests últims anys s’ha produït dins el camp del diagnòstic per la imatge una introducció de nombroses innovacions tecnològiques. El sector dels ultrasons és probablement el que més que qualsevol altre ha manifestat una vivacitat major després de la introducció de microprocessadors d’alta capacitat de càlcul, i en particular amb la introducció dels been former digitals que han permès la reconstrucció digital de les imatges preservant totes les informacions contingudes als teixits, millorant la resolució espacial de contrast i de detall d’una manera que fins avui mai no havia estat possible.

Els ultrasons han registrat notables avenços pel que fa al procés de transmissió del senyal, aprofitant-se de la introducció de noves sondes que gràcies a l’ús de nous materials piezoelèctrics han incrementat els coeficients d’unió electromecànics per tal de tenir sondes multiestràtiques, sondes de matriu i sondes amb lents de focalització particulars; els avenços dins els processos de recepció de les imatges han permès d’emprar a la reconstrucció de la imatge no tan sols ecos fonamentals sinó també els ecos harmònics provinents dels teixits o de les microbombolles de la substància de contrast injectada al cercle hemàtic.

Al mercat s’han proposat diversos sistemes de lectura de la imatge radiològica harmònica, sigui amb representació estàtica sigui amb representació dinàmica, sigui amb l’utilització del senyal Doppler combinat amb l’escala dels grisos. A la reconstrucció de la imatge s’ha de recordar a més la possibilitat de l’equalització de la resposta ultrasonogràfica sobre tot el camp de la imatge radiològica i la combinació d’imatges que tenen orientaments espacials diferents amb la possibilitat d’aconseguir representacions preses des de diversos punts d’observació o d’obtenció amb una extensió del camp de visió mateix i reconstruccions 3D i 4D.

La tomografia per ordinador ha experimentat un pas endavant molt important amb la introducció dels nous equips espirals i /o multiestràtics. Això ha permès la reducció dels temps d’escansió, i han consentit l’estudi d’alta definició d’òrgans en moviment com el cor i de pacients “difícils” com els politraumatitzats i els ancians.

La imatge radiològica de ressonància magnètica ha ampliat el seu ús a l’estudi de nous òrgans i patologies, gràcies a la introducció de noves seqüències de gran velocitat, a la utilització de medis de contrast organoespecífics, al fet d’acostar-se al mercat de sistemes oberts i també a la creació de noves bobines que permeten un millor rendiment dels gradients.

Les noves màquines obertes han permès de desenvolupar nous procediments d’intervenció o quirúrgics guiats per RM. La imatge radiològica digital ha donat la possibilitat als ultrasons i a les altres modalitats de diagnòstic per la imatge d’ésser arxivats i transmesos a través de sistemes PACS (Picture Archiving and Comunication Systems). L’estàndard DICOM ha facilitat tals processaments de les imatges radiològiques. Dins l’àmbit dels ultrasons la transmissió de la informació implica la necessitat de comprimir el marc d’escansió, la modalitat JPEG, MJPEG i MPEG and Wavelet són les que permeten de mantenir la informació dinàmica.

En aquesta secció del web s’analitzaran i es desenvoluparan progressivament impressions dels usuaris mèdics en relació als avantatges diagnòstics vinculats a l’ús d’aquests avenços tecnològics.