Discussió L’índex mecànic està relacionat amb la pressió acústica del feix d’ultrasons sobre les estructures insonoritzades i és una mesura de la potència d’aquest feix. L’índex mecànic és la ratio entre la pressió negativa al punt focal i la freqüència central del transductor. Un feix d’ultrasons amb un índex mecànic inferior a 0.2 produeix ecos harmònics no lineals a partir de la ressonància de les microbombolles; un índex mecànic superior a 1.0 produeix la destrucció de les microbombolles. La imatge harmònica de contrast ambsistemes que utilitzen un alt índex mecànic requereix un retard de la imatge que permeti la reperfusió de la lesió i del parènquima circumdant després de la destrucció de les microbombolles; així doncs, utilitzar un sistema amb un alt índex mecànic requereix un període d’aprenentatge més llarg que un sistema que utilitzi un índex mecànic baix. Segons la nostra experiència, el agent detection imaging amb observació en temps real de l’enhancement de contrast als macro i microvasos redueix la corba d’aprenentatge. el agent detection imaging utilitzen tant els ecos fonamentals com els ecos harmònics de contrast en la formació de la imatge. A diferència de la tècnica de baix índex mecànic, en la qual la imatge fonamental en escala de grisos és absent, el programari d’imatges de detecció de l’agent ofereix la possibilitat de visualitzar la imatge fonamental en escala de grisos, la imatge harmònica de contrast per ella mateixa, o ambdues alhora. A l’inici de l’estudi, es pot obtenir una òptima imatge amb escala de grisos, ja que la lesió és perpendicular al feix d’ultrasons i al centre del box en què es forma la imatge harmònica de contrast. La visualització de l’enhacement d contrast als macro i microvasos intrahepàtics permet determinar les contribucions arterial i portal a la lesió, la qual cosa facilita la modificació dels intervals de temps de l’examen d’acord amb el model vascular de la lesió. Per exemple, a causa de la circulació hiperquinètica de la cirrosi als hepatocarcinomes, és necessari obtenir la primera imatge en 10-15 seg. En hiperplàsies nodulars focals i adenomes, és millor triar intervals d’escansió per estudiar les fases arterial i portal precoç. Els hemangiomes i les metàstasis requereixen una atenció especial a la fase portal i a la parenquimosa precoç i tardana. La quantitat i la concentració de l’agent de contrast que vam utilitzar (4 g i 400 mg/mL) van ser suficients per obtenir informació tant de la fase precoç com tardana (6 min). Els nostres resultats mostren que a informació obtinguda amb imatges de contrast tant en la fase del flash com amb l’observació vascular en temps real és clarament superior a la que s’obté amb l’ecografia convencional i amb el color Doppler. L’observació en temps real dels vasos situats al voltant i a l’interior de la lesió, vistos després del primer flash de la destrucció de les microbombolles, afegeix informació important per al diagnòstic, com per exemple la regularitat o irregularitat de la vascularitat. Altres tecnologies d’imatges de contrast estàtiques, que utilitzen un alt índex mecànic i una escansió intermitent, com pulse inversion, flashecho, i cadena de contrast combinda, no mostren la mateixa claredat d’informació que és possible amb les imatges en temps real. Segons la nostra experiència, les tecnologies d’imatges de contrast en temps real que utilitzen un índex mecànic baix, com la imatge de contrast coherent, laimatge afinada per contrast i la TC helical bifàsica o trifàsica, tampoc no mostren les mateixes troballes. La intepretació de la imatge (de l’experiència de TC contrastogràfica) és senzilla, suficientment objectiva i no depèn de l’operador, com es pot veure a partir dels resultats dels dos observadors. En la caracterització de les lesions hepàtiques focals, aquest mètode pot millorar la precisió del diagnòstic gràcies a l’observació de diferents enhancement de contrast per a problemes diferents. Aquests resultats estadísticament significatius s’assoleixen tant mitjançant l’avaluació de les imatges de contrast del flash com a partir de l’observació en temps real. L’examen contrastogràfic va ser menys útil que l’ecografia convencional i que el color Doppler als nòduls de regeneració i a les metàstasis. Per últim, l’aparença característica és l’absència d’enhancement a la fase parenquimosa. Els exàmens clínics i de laboratori són importants a les malalties hepàtiques cròniques perquè els hepatocarcinomes hipovasculars es poden confondre amb nòduls de regeneració. Quan les lesions trobades no creixen a la fase arterial i presenten petits vasos interns irregulars a l’avaluació en temps real, es recomana una biòpsia sonogràfica guiada. D’acord amb la nostra experiència, els hepatocarcinomes es van trobar en dos casos amb aquest model de contrast. El senyal “central spider” visualitzat en temps real als nòduls de la hiperplàsia nodular focal suggereixen de manera molt significativa aquest diagnòstic. Els vasos arterials i venosos es poden visualitzar al centre dels hemangiomes de flux alt. El realçament perifèric observat a la fase arterial pot ajudar en el diagnòstic d’hemangiomes de flux alt. En conclusió, el agent detection imaging amb Levovist adquireixen una gran precisió en el diagnòstic de lesions hepàtiques focals. Aquestes imatges poden reduir la necessitat d’altres exàmens més cars i agressius com la TC, MRI, i la biòpsia. Agraïments Agraïm Matteo Bottai del Consiglio Nazionale delle Ricerche de Pisa, Itàlia, que ens hagi subministrat les anàlisis estadístiques
|
||||||||||