Resultats

Les taules 2 i 3 donen la puntuació del flash i la vascular, respectivament, per part d’ambdós observadors. Aquests resultats mostren que la puntuació de tots dos per a les tres fases i per a totes les lesions juntes és significativament superior a 0 (p < 0.0001). Les anàlisis d’ambdós observadors han estat avaluades separadament; les diferències entre elles són negligibles o no són mai significatives estadísticament (p > 0.05, test de Wilcoxon). A la fase arterial dels hepatocarcinomes, s’ha observat un enhacement precoç respecte al parènquima circumdant en 13 (86.7%) casos sobre 15. Les lesions majors s’associaven a un enhancement més heterogeni. A la fase parenquimosa tardana, s’ha observat una desaparició del contrast de les lesions respecte al parènquima circumdant en 12 (80%) casos sobre 15. En tots els casos s’han identificat, a la lesió, microvasos irregulars durant l’observació en temps real (Fig. 1A, 1B, 1C, 1D). En dos casos no s’ha observat un enhancement precoç a la fase arterial als hepatocarcinomes hipervascularitzats; s’han individuat, en temps real, només un o més microvasos irregulars a les lesions. Els adenomes i les hiperplàsies nodulars focals han mostrat tots un enhacement a la fase arterial. El fracàs del contrast a la fase parenquimosa ha estat absent o poc definit. L’enhancement característic del centre del nòdul (el senyal “central spider”) s’ha identificat en temps real a les hiperplàsies nodulars focals (Fig. 2A, 2B, 2C, 2D). Als hemangiomes (Fig. 3A, 3B, 3C, 3D) s’han identificat un enhancement a la perifèria a la fase arterial (18/21; 85.7%) i un progressiu enhancement lobular centrípet a les fases successives (19/21; 90.5%). En dos hemangiomes d’alt flux s’ha observat un model hipervascular precoç. En algunes metàstasis s’ha confirmat un enhancement modest i heterogeni a la fase arterial, i s’ha observat una característica llacuna d’enhancement a la fase parenquimosa tardana (23/23; 100%) (Fig. 4A, 4B, 4C, 4D). Els nòduls de regeneració han mostrat un enhancement modest a les tres fases i una no vascularització durant l’observació en temps real (Fig. 5A, 5B, 5C, 5D). La puntuació del flash i la vascular per a les diverses lesions han posat de manifest un enhancement diferent de manera significativa des del punt de vista estadístic en cadascuna de les tres fases (p > 0.005, test de Kruskal-Wallis). En comparació amb les imatges convencionals i amb el color Doppler, les metàstasis i els nòduls de regeneració subministren generalment menys informació respecte a aquelles obtingudes a partir de les imatges de contrast, sobretot amb l’observació en temps real.