Mèdios de contrastu

Su mediu de contrastu est una sustàntzia chi aumentat sas informatziones cuntènnidas in un'imàzine produìda dae istrumentos de diannòstica mèdica relativos a sa radiolozia traditzionale o numèrica, a sa risonàntzia mannètica, a sa meighina nucleare e a sos ultrasonos.

Sos mèdios de contrastu podent esser ingurtidos o inietados in vena pro aumentare su contrastu chi b'at intre sas istruturas anatòmicas. Sos mèdios de contrastu ultrasonogràficos sunt solutziones cuntenentes micro-bullas de àera o gas capatzes de refliter cun efetos positivos sas fasches de ultrasonos impitados in s'esàmene ecotomogràficu.

Sos primos problemas chi si ant dèvidu solutzionare pro ponner in su mercadu mèdios de contrastu adatos sunt istados sos de s'istabilidade pagu prus o mancu longa de sas micro-bullas e sa de su diàmetru de sas micro-bullas matessi. Sa solutzione de su primu problema fiat ligada a su bisonzu de tenner unu mediu de contrastu chi istatzionaret in su tzìrculu emàticu pro unu tempus bastante a praticare un'esàmene cunstrastugràficu cun ultrasonos. Sa solutzione de su de duos problemas relativu a su diàmetru de sas bullas currispondiat a su bisonzu de tenner unu mediu de contrastu chi nche colaret su tzìrculu pulmonare e, paris intradu in su tzìrculu sistèmicu, poderat esplicare s'atzione de contrastu in totu sos òrganos.

Oe in die, sunt duos sos sistemas impitados pro nche bogare informatziones dae sas micro-bulla inietadas in su tzìrculu emàticu. Su primu cheret s'imprèu de aparatos cun programas de emissione de s'impulsu a indicadore mecànicu superiore a 1,2 (s'indicadore mecànicu est su raportu intre su puntu màssimu de pressione negativa e sa frecuèntzia; est un'indicadore chi medit su podere chi tenet una fasche de ultrasonos, sinzale ùtile a medire sa capatzidade de destruìre sas micro-bullas presentes in sos tessutos de sas pizas de iscansione. Prus mannu est s'indicadore mecànicu, prus mannu at a esser su nùmeru de micro-bullas destruìdas e, duncas, de undas armònicas produìdas). Su de duos sistemas de rilevamentu si servit de un'indicadore mecànicu bassu chi siat a tretu de ponner a resonare sas micro-bullas in armònica segunda, sena las destruere.

Sos mèdios de contrastu in bèndida sunt rapresentados mescamente dae micro-bullas lìberas o incapsuladas cuntenentes àera o àteros gas. In sos sistemas de rilevamentu a destrutzione sunt presentes metòdicas de tipu istàticu (a imbersione de impulsu, Flash echo, C3).

In tempos reghentes si sunt impitende programas informàticos de relevamentu a indicadore mecànicu artu chi leant sas informatziones bogadas dae sas micro-bullas in destrutzione a mesu de s'imaging Energy o Power Doppler in tempus reale. In custos sistemas, cumbenit a praticare osservatziones intervalladas in su tempus chi cunsentant de visualizare a pustis de sa destrutzione sos fenòmenos de reperfusione. In sos sistemas de rilevamentu a indicadore mecànicu bassu binchet s'osservatzione in tempus reale de su cumportamentu vasculare de sos òrganos e de sas lesiones.

S'imaging de custos sistemas est basadu in su relevamentu de sas armònicas segundas chi benint dae sas micro-bullas chi perfundent un'òrganu o unu tessutu. Finas in custos sistemas podet esser impitada, sende gasi, sa tècnica a destrutzione pro cunfirmare in sas fases sighentes sas modalidades de reperfusione. In custa setzione at a esser illustradu si b'at a aer profetu o nono e sos cussizos possìbiles chi essint a campu dae s'imprèu de sos mèdios de contrastu chi amus numenadu.

Òrganos minores e mediu de cuntrastu: chistiones e solutziones

Òrganos minores e mediu de cuntrastu: chistiones e solutziones

Òrganos minores e mediu de cuntrastu: chistiones e solutziones