Medis de contrast

El medi de contrast és una substància que augmenta les informacions contingudes en una imatge produïda per instruments de diagnòstic mèdic relatius a la radiologia tradicional o digital, a la ressonància magnètica, a la medicina nuclear, i també als ultrasons.

Els medis de contrast poden ser ingerits o injectats a la vena amb l’objectiu d’augmentar el contrast existent entre les estructures anatòmiques. Els medis de contrast ultrasonogràfics són solucions que contenen microbombolles d’aire o de gas capaces de reflectir amb eficiència els feixos d’ultrasons utilitzats durant l’examen ecotomogràfic.

Els primers problemes que s’han hagut de superar per introduir al mercat substàncies de contrast eficaces han estat l’estabilitat més o menys llarga de les microbombolles i el diàmetre de les microbombolles mateixes. La resolució del primer problema estava lligada a la necessitat d’obtenir un medi de contrast que estacionés dins el cercle hemàtic per un temps suficient per a l’execució d’un estudi contrastogràfic amb ultrasons. La solució del segon problema relatiu al diàmetre de les bombolles responia a l’exigència de posseir un medi de contrast que passés el cercle pulmonar i, una vegada introduït al cercle sistèmic, pogués desenvolupar l’acció de contrast en tots els òrgans.

Avui dia són dos els sistemes utilitzats per extreure informació de les microbombolles injectades al cercle hemàtic. El primer requereix l’ús d’aparells amb programes d’emissió de l’impuls d’índex mecànic superior a 1,2 (l'índex mecànic és la relació entre el pic de pressió negativa i la freqüència), és un índex que mesura la potència que té un feix d’ultrasons, indicador útil per mesurar la capacitat de destruir les microcombolles trobades als teixits dels plans d’escansió. Si l’índex mecànic és major, el nombre de microbombolles destruïdes serà major i com a conseqüència també el nombre d’ones harmòniques generades. El segon sistema de d‘obtenció de dades se serveix d’un baix índex mecànic útil per fer ressonar les microbombolles en segona harmònica sense produir-ne el trencament.

Els medis de contrast comercialitzats estan representats fonamentalment per microbombolles lliures o encapsulades que contenen aire o altres gasos. Als sistemes de detecció de ruptura es troben presents metodologies de tipus estàtic (pulse inversion, flash echo, C3).

Ú ltimament han estat introduïts pels programaris d’enregistrament de dades d’alt índex mecànic que extreuen la informació provinent de les microbombolles de ruptura mitjançant les imatges radiològiques, Energy o Power Doppler en temps real. En aquests sistemes és útil procedir a observacions espaiades en el temps que permeten de visualitzar després de la ruptura els fenòmens de riperfusió. Als sistemes d’enregistrament de baix índex mecànic preval l’observació en temps real del comportament vascular dels òrgans i de les lesions.

Les imatges radiològiques d’aquests sistemes es basen en la recopilació de les segones harmòniques provinents de les microbombolles que perforen un òrgan o un teixit. També en aquests sistemes pot ser utilitzada, de tota manera, la tècnica de ruptura per verificar a les fases successives les modalitats de riperfusió. En aquesta secció s’il•lustraran els avantatges i desavantatges i les eventuals indicacions que sorgeixen de l’ús d’aquests medis de contrast.

Òrgans superficials i medis de contrast: problemes i solucions

Òrgans superficials i medis de contrast: problemes i solucions

Òrgans superficials i medis de contrast: problemes i solucions